diumenge, 24 d’abril del 2011

II Trobada de Grans Viatgers Catalans en Moto

 Fa un parell d'anys alguns dels amics de Mototurisme Catalunya organitzen la trobada de Grans viatgers Catalans en moto, m'agrada com sona això de "Grans Viatgers Catalans".
La idea de aquesta trobada es la de fer unes conferencies a partir de un viatge-aventura. Realment molt interessant i instructiu.

Aquest any hi havia com a convidats:

          - 1974 Catalunya-Kilimanjaro 1974 en Bultaco http://frikndomotarra.blogspot.com/2008/10/moto-igualada-kilimanjaro.html


          -Eloi Esglèsies (Kristal Rally,...) http://sidecarclub3rodes.blogspot.com/2010/06/finlandia-2010.html#post

          -Buscant a Cipango (Cat-Japo en Moto) Carles i Cuco http://ultradesafio2010.blogspot.com/


Ni de bon tros la meva experiencia arriba on han arribat aquest autèntics aventurers, però com somiar es gratis, doncs allí em tens, rodejat de milers de quilometres en moto manifestats en tota aquells valents/valentes.





Surto aviat de la feina vaig cap a casa i en un parell d'hores ja tinc la moto carregada i preparada per enfila'm  cap a el Cap de Creus.

Es pon el sol a les Terres de Ponent

Surto de Lleida amb el sol a la meva esquena, a punt d' amagar-se, com volent despedir-se de mi, com reflexint que s'acaben els dies de treball i rutina i comences els de l'improvitzacio i esbarjo.







Estic content, m'agrada molt la meva moto, una moto sencilla pero fiable al cent x cent...

















Tot va be, la moto carregada, el sol escalfant-me l'esquena, al davant la carretera oberta, el diposit ple i tot el cap de setmana per mi, anem a disfrutar.


Pasen un parell d'hores i ja soc mes o menys per Bàscara hauré de parar a sopar, encara que no tinc massa gana, estic ple de sensacions i de bon rotllo.

 Pero  !!ALERTA!! hi ha un pampalluga al quadre de la moto que hem recorda que tindré que parar sí o sí, ja que la maquina no en te prou amb les sensacions per poder rodar.

No hi ha mes reméi a buscar una benzinera.

Cosa gens facil, ja que, tot i estar circulant per la N II m´he trobat un parell d'arees de servei abandonades, totthom passa per l'autopista i aixó es nota en la deixadessa general que hi ha al meu voltant.

Li pregunto al GPS que, com estem de benzineres. Hem respon que no hi ha problema, que 25km al Nord seguint per la antiga via Augusta n'hi ha una.

Bezinera petita i fosca l'antic restaurant en altres temps, segur ple de vida i de gent, ara esta buit i deixat de la mà de Deu.

Es d'autoservei, no m'agrada la idea pero no tinc elecció, la moto esta "tiesa".

Poso un bitllet de 20€ i no m´he l'agafa, anem bé.Paso de posar la trageta de credit no fos cas que se la quedi i hem quedi sense.

Torno a insistir amb el 20€ i res que no els vol.

De cop i volta la maquina parla.

A elegido usted gasolina 95 "nosequé" puede usted servirse. Recuerde colgar el bla,bla,bla....

Ole!! Els meus ous!!  benzina gratis!!!


Tota aquesta situacio li dona un aire fantasmagoric, potser per aixó hem va sortir moguda la foto.

Surto disparat i content per la meva fortuna.

Encara tinc un 50km fins al meu destí d'avui.

Una hora mes tard arribo al Far de Cap de Creus, lloc magic, on els Pirineus es resisteixen a morir creant la punta mes meridional de la Peninsula Iberica.A la contrada, és conegut també com a cap del Diable.

La meva idea es la de dormir sol, a terra, tot fent vivac.....vull ser, el primer del dia a Catalunya en veure sortir el sol.

Son les dotze de la nit, estic completament sol.
Nomes m'acompanya amb la seva rutinaria feina la llum de l'imponent Far.


Aquest serà el meu allotjament per aquest nit, bufa un gelida Tramontana, tot i que al resguard del Far jo no la noto.

Miro a la mar i nomes vec foscor, una nit fosca, sense lluna, amb algun nubol que en cap moment amenaça amb mulla'm.



Descarrego l'esterilla i el sac de dormir i m'acomodo al meu privilegiat "hotel".



Estic cansat, nomes se sent el bufar del vent, i el replicar de les onades a la llunyania , cada cop mes lluny,mes fluix....mes lluuuny.....mes fluuiix.........lluuuuuny...........fluuuuiiiix......shiiiii.......bona nit........







He dormit tota la nit d'una tirada, no ha vingut ningú, he estat molt tranquil.




Hem desperto amb les primers llums del dia, no se ni l'hora que es ni m'importa, fins que no arribi a la "civilització" no penso mirar el rellotge.....

Vull disfrutar el moment , es meu, nomes meu.

Hem quedo agitat al "llit" esperant que es faci de dia, no tinc pressa, no tinc preocupacions, no tinc res... nomes aquest dia que comença i jo.




Estic molt animat, hem sento viu, el fanal del far esta a punt d'apagàs i encendres la llum del dia...



Recordo que ahir no vaig sopar i la gana apreta, per fi em llevo, em rento una mica amb l'aigua que porto jo , recullo els meus estris i....  cap a Cadaques, la baixada es impresionant...



Paro al Casino, el poble tot just esta despertant, s'esta molt tranquil, sembla que estigui al segle passat, hem fa l'efecte que s'ha aturat el temps en aquest meravellos poble...


Des d'on tinc unes vistes privilegiades


Recomenat pel eficient cambrer demano un entrepa de truita de anxoves.

Tot va bé, panxa plena, ment buida....



Els païsatges de l'empordà son impresionants







De seguida arribo a Besalú esta tot preparat.




Hi ha unes 70 persones inscrites.



Besalú com sempre impresionant...
Despres de tota la jornada "viatjant" amb els relats del companys viatgers va arribar el Diumenge i ven d'hora agafó direcció Lleida, aixó si passant per la antiga N-260 per tal de passar per Castellfollit de la Roca, poble que enlluerna per aquesta sensació que dona de que es el poble el que et mira desde d'alt de la muntanya.

El dia es grisós, suposo per que es molt d'hora, d'aqui per la vall d'en Bas a buscar el coll de Bracons.

A l'altre costat del coll paro en un petit restaurant rejentat per una mestressa tant estrafàlaria com xerraira.

Té un aire de marquesa però rustica, de senyora, però acostumada a treballar, de fragìl encara que es nota pel parlar que es forta d'espírit.


 Es un lloc molt acollidor, fa solet, i s'està a gust, es respira tranquil.litat, m'agrada....


Li dic a la propietária que hem posi el que vulgui per tal d'esmorzar i, a fé de Deu, que no hem va defraudar
 



Disfruto del lloc tot plenant la panxa a l'hora que l'ànima, estic a poc mes d'una hora de casa i sembla que estigui en un altre país.

 Potser fins i tot en algún Gran Viatge d'un Català en Moto.

1 comentari:

  1. felicitats per la cronica, jo també hi era :D, afegiré un enllaç al meu blog del teu :)

    ResponElimina