Són les 8, em desperto tard.......comencem bé, la meva intenció era d'aixcar-me
a les 7 del mati, esmorzar, i com a molt tard ,sortir a les 7.30, però, què hi farem.
Baixo al bar i em demano un “extremeño con tomate y jamon”.
Vull dir, un molt bo entrepà de pa amb tomata i pernil.
Surto amb les energies renovades, direcció Caceres.
Al’MP3 sona “Las chicas son Guerreras de Coz”
Aquesta cançó em recorda a la meva primera novia ( Una noia molt trempada ia mb molt de caracter) això em provoca un somriure,estic content i accelero el ritme.
La carretera és bona, una mica avorrida per la falta de corves, bufa una lleugera brisa i la temperatura és ideal per anar en moto.
Es nota que es terra de bons productes derivats dels porcs, desde la carretera mateix es veuen com passeigen.
Intento no pensar en tot el camí que em queda encara, així que em marco etapes curtes.
Miro la fulla de ruta i em diu que després de Caceres,he d’agafar direcció a Plasencia.
Fa força estona que no em creuo amb ningú, a l'MP3 sonen Els Manel i el seu Ai Dolors!!
Segueixo per la N-110 per tal de travessar El Valle del Jerte, una vall bastant tancada i molt humida, hi ha força cireres als arbres.
Tinc tentacions de parar per agafar-n´he una, però......
Foto de la vall
Seguint per la N-110 travesso la Serra de Gredos, aquesta és una zona que fa temps que tenia ganes de conèixer.
A les muntanyes més altes i sempre amagades del sol encara es veu alguna glacera de neu.
La pujada fins al Puerto Castilla és força revirada però la baixada fins a El Barco de Avila és molt suau.
Vista del Castell de Valdecorneja a El Barco de Avila.
Per fi arribo a Avila busco el “Humilladero” que és un dels millors llocs per tenir una bona perspectiva de la ciutat emmurallada. Em trobo una custom amb matricula Alemana.
I amb el meu anglès de terrassa de bar li demano si em pot fer una foto.
Llavors aprofito per intentar parlar amb ell, sempre en “anglès”.
Ell, al sentir el meu accent mira la matricula de la moto i em diu....
-Hola! yo hablo castellano,
-Vivo en Hamburgo pero mi madre es de Salamanca.
Por cierto es muy divertido oirte hablar en Ingles.
I fem uns riures junts.....Ens vam canviar els números de tel i vam continuar cadascun amb la seva ruta.
Segueixo per la N-110, una senyal de carretera m’indica que nomes em separen 64 km de Segovia.
Uns kilòmetres que passen ràpid, de pur tràmit.
A l’MP3 sona Born to be Wild de la pel.licula Easy Rider que amb la calor que fa i aquestes carreteres sense cap corva em penso que en qualsevol moment em sortiran en Fonda o en Hopper .
Arribo a Segovia a migdia, fa molta calor, després de preguntar a un senyor dono la volta a la ciutat, i em trobo de cara amb l’aqüeducte, paro a un turista per a que em faci una foto i a rodar....
Abans de sortir del centre urbà paro per refrescar-me a una font des de la qual tinc vistes al no menys famós i majestuós Alcazar.
Fa una hora que he sortit de Segovia, tinc gana.
Fa molts quilometres que no em creuo amb cap cotxe.
La calor és asfixiant, estic cansat, em fa mal el coll i tinc son....
Decideixo parar a l’ombra d’un dels arbres que veig.Com que porto menjar i beure no tinc problema.
Estenc el sobretoldo de la tenda de campanya i l'esterilla de dormir, per tal d'estar més còmode.
Bufa briseta, s’està be aquí a l’ombra, dino ràpid i faig una bona migdiada.
Em sento bé, lliure.....dormo........
No tinc ni idea d’on sóc, miro el mapa............ Bé............. això es la N-110 més o menys entre Segovia i un encreuament amb l’autovia A-1 que m’he de trobar més endavant. Cap Problema.
Arribo a la “Ciudad de Osma” i enfilo per la CL-116 cap a Almazan, aquesta és un carretera que em conec be, de quan vaig a Pingüinos, de fet aquest any no vam poder arribar a Tordesillas, en ho va impedir el gel en aquesta mateixa via, a l’altura de Valtueña.
Travesso, Almazan i després d’uns 44 km m’he de trobar la N-II, he de fer uns 80 km per l’autovia.
Van ser els pitjor s kilòmetres de tot el viatge, en plena “operación salida-retorno” de vacances, l’autovia anava plena.....plena de camions, de cotxes amb conductors, molts d'ells inexperts, cansats de les vacànces,de la familia, fer cua, que nomes agafen el cotxe 2 cops a l’any i que s’empeguen al cul de la moto com si em volguessin treure del carril.
Per fi, arribo al desvio de la A-220
ADEU!!! Em dic jo mateix al dins del casc, mateu-vos vosaltres, si voleu, a mi deixeu-me en pau.
Paro a La Almunia de Doña Godina per ficar gasolina i beure aigua, de fet, més que beure, lo que faig es tirar-me-la per sobre, estic mort de calor.
Ara per la A-220 després per la A-1307 una bona carretera que després es torna dolenta , bé , dolenta del tot, no, si no portés tants kilòmetres a sobre, segur que m hauria agradat, però ara se’m fa pesada.
A l’MP3 sonaIn the Army Now de Status Quo, m’agrada aquest grup.
Ja arribo a Caspe, ara, a desfer el camí que vaig començar 4 dies enrere,
Mequinenza i.......desprès d’ haver recorregut avui 900 km justos ........per fi.......Lleida.
a les 7 del mati, esmorzar, i com a molt tard ,sortir a les 7.30, però, què hi farem.
Baixo al bar i em demano un “extremeño con tomate y jamon”.
Vull dir, un molt bo entrepà de pa amb tomata i pernil.
Surto amb les energies renovades, direcció Caceres.
Al’MP3 sona “Las chicas son Guerreras de Coz”
Aquesta cançó em recorda a la meva primera novia ( Una noia molt trempada ia mb molt de caracter) això em provoca un somriure,estic content i accelero el ritme.
La carretera és bona, una mica avorrida per la falta de corves, bufa una lleugera brisa i la temperatura és ideal per anar en moto.
Es nota que es terra de bons productes derivats dels porcs, desde la carretera mateix es veuen com passeigen.
Intento no pensar en tot el camí que em queda encara, així que em marco etapes curtes.
Miro la fulla de ruta i em diu que després de Caceres,he d’agafar direcció a Plasencia.
Fa força estona que no em creuo amb ningú, a l'MP3 sonen Els Manel i el seu Ai Dolors!!
Segueixo per la N-110 per tal de travessar El Valle del Jerte, una vall bastant tancada i molt humida, hi ha força cireres als arbres.
Tinc tentacions de parar per agafar-n´he una, però......
Foto de la vall
Seguint per la N-110 travesso la Serra de Gredos, aquesta és una zona que fa temps que tenia ganes de conèixer.
A les muntanyes més altes i sempre amagades del sol encara es veu alguna glacera de neu.
La pujada fins al Puerto Castilla és força revirada però la baixada fins a El Barco de Avila és molt suau.
Vista del Castell de Valdecorneja a El Barco de Avila.
Per fi arribo a Avila busco el “Humilladero” que és un dels millors llocs per tenir una bona perspectiva de la ciutat emmurallada. Em trobo una custom amb matricula Alemana.
I amb el meu anglès de terrassa de bar li demano si em pot fer una foto.
Llavors aprofito per intentar parlar amb ell, sempre en “anglès”.
Ell, al sentir el meu accent mira la matricula de la moto i em diu....
-Hola! yo hablo castellano,
-Vivo en Hamburgo pero mi madre es de Salamanca.
Por cierto es muy divertido oirte hablar en Ingles.
I fem uns riures junts.....Ens vam canviar els números de tel i vam continuar cadascun amb la seva ruta.
Segueixo per la N-110, una senyal de carretera m’indica que nomes em separen 64 km de Segovia.
Uns kilòmetres que passen ràpid, de pur tràmit.
A l’MP3 sona Born to be Wild de la pel.licula Easy Rider que amb la calor que fa i aquestes carreteres sense cap corva em penso que en qualsevol moment em sortiran en Fonda o en Hopper .
Arribo a Segovia a migdia, fa molta calor, després de preguntar a un senyor dono la volta a la ciutat, i em trobo de cara amb l’aqüeducte, paro a un turista per a que em faci una foto i a rodar....
Abans de sortir del centre urbà paro per refrescar-me a una font des de la qual tinc vistes al no menys famós i majestuós Alcazar.
Fa una hora que he sortit de Segovia, tinc gana.
Fa molts quilometres que no em creuo amb cap cotxe.
 |
| A l'Mp3 sinto The Pusher tambe de la BSO de Easy Rider |
La calor és asfixiant, estic cansat, em fa mal el coll i tinc son....
Decideixo parar a l’ombra d’un dels arbres que veig.Com que porto menjar i beure no tinc problema.
Estenc el sobretoldo de la tenda de campanya i l'esterilla de dormir, per tal d'estar més còmode.
No tinc ni idea d’on sóc, miro el mapa............ Bé............. això es la N-110 més o menys entre Segovia i un encreuament amb l’autovia A-1 que m’he de trobar més endavant. Cap Problema.
Arribo a la “Ciudad de Osma” i enfilo per la CL-116 cap a Almazan, aquesta és un carretera que em conec be, de quan vaig a Pingüinos, de fet aquest any no vam poder arribar a Tordesillas, en ho va impedir el gel en aquesta mateixa via, a l’altura de Valtueña.
Travesso, Almazan i després d’uns 44 km m’he de trobar la N-II, he de fer uns 80 km per l’autovia.
Van ser els pitjor s kilòmetres de tot el viatge, en plena “operación salida-retorno” de vacances, l’autovia anava plena.....plena de camions, de cotxes amb conductors, molts d'ells inexperts, cansats de les vacànces,de la familia, fer cua, que nomes agafen el cotxe 2 cops a l’any i que s’empeguen al cul de la moto com si em volguessin treure del carril.
Per fi, arribo al desvio de la A-220
ADEU!!! Em dic jo mateix al dins del casc, mateu-vos vosaltres, si voleu, a mi deixeu-me en pau.
Paro a La Almunia de Doña Godina per ficar gasolina i beure aigua, de fet, més que beure, lo que faig es tirar-me-la per sobre, estic mort de calor.
Ara per la A-220 després per la A-1307 una bona carretera que després es torna dolenta , bé , dolenta del tot, no, si no portés tants kilòmetres a sobre, segur que m hauria agradat, però ara se’m fa pesada.
A l’MP3 sonaIn the Army Now de Status Quo, m’agrada aquest grup.
Ja arribo a Caspe, ara, a desfer el camí que vaig començar 4 dies enrere,
Mequinenza i.......desprès d’ haver recorregut avui 900 km justos ........per fi.......Lleida.
