–Los Viajes de Jupiter- de Ted Simon.
Els que em coneixen saben que porto el viatjar en moto dins la pell, de fet sempre els estic trucant o enviant E.mails amb noves rutes o llocs on visitar alguna cosa curiosa.
El que més respecte em feia era el de tenir un accident i que no em trobés ningú.
Però be, això forma part de l’aventura.
Aquest itinerari me’l vaig plantejar, com sempre que surto en moto, en que em tenia que servir per poder veure per mi mateix llocs que em faltava conèixer de la Península.
Amb això vull dir que no seria un viatge “baja sube” per autopista per tal de fer el major nombre de Quilometres amb el menys temps possible.
Sinó que ha de valer per gaudir de la moto i de la gent que em trobi pel camí.
Ha de ser una escapada a la antiga, sense GPS i passant per carreteres Nacionals i Comarcals per tal de travessar els pobles, no nomes veure’ls de lluny des de l’autopista.
Preguntant sense cap tipus de vergonya (cosa que no he tingut mai) quant em perdia, o simplement per saber o podia comprar el pa per tal de fer-me el sopar.
La ruta de baixada és aquesta
 |
| Sempre faig anar una fulla de ruta. |
Surto de Lleida el Dijous dia 15 de Juliol a les 4 a.m. vull aprofitar la fresca per poder fer els màxims quilometres sense patir calor.
Encaro la roda de davant de la VSTROM direcció a Caspe per la N-211 carretera poc transitada que em conec força be.
La temperatura és perfecta per anar en moto, passo Alcañiz amb unes retencions perque estan asfaltant els accessos al nou Circuit de Motoland de cara al 19 de Setembre dia del gran premi de Aragó de Moto GP.
Desprès d’ unes tres hores en moto arribo a Terol i aquí decideixo que en contes d`anar direcció a Albarracin (lloc que ja conec d’altres sortides) enfilo per la N-330 direcció Cuenca.
Comença a despuntar el dia. Em sento ple d’energia.
La N-330, que després es torna en la N-420, és una carretera plena de revolts i bon asfalt que convida a apretar la moto i enllaçar una corva darrera l’altra suaument.
A Terol la temperatura és força baixa, tinc fred, paro a un bar que veig obert per tal de fer un cafè i posar-me més roba.
Tot parlant amb el cambrer ,em confirma la Temperatura, 10º C . Amb raó tenia fred!!!
Roba que no em trec fins arribar a Cuenca.
Busco “las Casas Colgadas” i em poso al millor lloc per tal de poder-me fer una auto foto.
Primera fita aconseguida.
Ara continuant per la N-420 fins arribar a “El Campo de Criptana” em fa gracia veure els molins de vent que van inspirar a Miguel de Cervantes per tal de que el seu mític cavaller veiés uns perillosos gegants.
La calor ja comença a apretar de valent, s’atança l’hora de dinar i busco una pastisseria per tal de comprar pa.
Després de preguntar a un parell de senyores que vaig veure pel carrer i no treure l’aigua clara d’on podia comprar pa.
Se m’ha atansat una padrina d’ètnia gitana,molt simpàtica que m’ha vist com demanava per la pastisseria i de cop i volta la àvia fa parar una furgoneta que resulta que és la d’ una noia que és la repartidora del pa i molt amablement, allí mateix a peu de carrer i des de la finestreta de la furgoneta, em va vendre una barra de pa.
Dono les Gracies a les dues, pujo a la moto i cap a Ciudad Real.
Anar fent camí per la n-430 fins arribar a Piedrabuena, és l’hora de dinar i pregunto a unes noies que m’he trobat que si el poble te piscines municipals, em contesten que si, però que al migdia tanca ja que el socorrista ha d’ anar a dinar.
-Quina mala sort, penso jo
-I ara que faig?
Però les noies molt amablement em diuen que hi ha un Hotel el “Cuatro caminos”
Que té piscina i que potser està oberta.
Cap allí que vaig, pregunto i ……..si, està oberta la piscina.
1,50 € l’entrada , directe a l’aigua.
Aprofito i dino un plat de “venado estofado” acompanyat de una copeta de vi. I després de dinar, una bona migdiada a l’ ombra d’ una de les gandules.
Després d’un parell d’hores fent el ganso, em torno a vestir de “Romà”. I un altre cop per la N-430.
A l’ MP3 dins del meu casc sona Gimme all you living de ZZ Top....... això m’anima.
La calor apreta de valent i després de unes 3 hores més a sobre la moto arribo a Fuenteobejuna.
Des de la moto veig la gent com es banya a les piscines i no m’ho penso dos cops , paro i cap l’aigua.
Entro a les 18:30 i un hora més tard ja torno a estar circulant.
Quan surto de la població em vull fer una foto amb el cartel d’entrada al poble, amb tanta mala sort que em cau la càmera a terra i se m’ha trencat l’objectiu.
Llàstima …
 |
| Foto feta amb el mobil |
A l’MP3 sona Beds are Burning de Midnight Oil
que em fa oblidar lo de la càmera.
Ara toca travessar “Sierra Morena” per una carretera comarcal, la A-432.
La via comença molt bé sortint de Fuenteobejuna, bon asfalt i corbes suaus
Però tal com em vaig atançant al Parc Natural de la Sierra , la carretera es torna entrevessada amb el paviment tot trencat.
Es fa molt lent , perdo molt temps, són uns 30 kilòmetres i estic més d’una hora, fa molta calor i els meus ànims estan per terra.
Però de sobte se’m creuen a la carretera tres cérvols que em peguen un bon ensurt, freno, paro i em giro d’esquena a sobre la moto i veig que un dels cérvols s’ha quedat al mig de la carretera mirant-me.
Maleeixo la meva sort per no portar la càmera, i li faig una foto amb el mòbil.
 |
| foto feta amb el mobil, fixeu-vos al costat de la senayl de l'esquerra es veu el cervol a l'asfalt |
Aquest incident m’alegra una mica i apreto el ritme per tal de no perdre més temps.
Tot i això tot sovint se’m creuaven conills i perdius. Va ser molt xulo.
Són les 10h de la nit i estic al voltant de Sevilla, reposto la moto per tal de no tenir problemes de benzina quant es faci fosc.
A l’MP3 sona Bring me to life de Evanescense
Com que és de nit, agafo la A-66, A-49 “Autopista de Quinto Centenario” per tal de no perdre’m, direcció Huelva.
Per aquí ja començo a trobar ambient de motos, gent que va cap a Faro.
Són les 11 de la nit, i arribo a l’àrea de servei de Chucena, estic cansat, porto conduint des de les 4 del mati, decideixo parar a l’hotel de l’àrea per tal de descansar i demà arribar a la concentració de dia i poder-me bellugar millor per la zona.
Hi ha moltes motos al parking , per lo que dedueixo que és gent que també es queda a dormir a l’hotel .
Sopo un entrepà ràpid,que no val res i cap a l’habitació a descansar, però primer passo per la moto per tal d’engrassar la cadena. I llavors em dono conte que nomes queda una GS Adventure i la meva V-STROM . La resta de motos ja han marxat, només era gent que es paraven a fer un beure.
L’hotel es molt cutre, tot i estar net es veu descuidat, però estic tan cansat que ja no m’importa res.
Han set 1042km, estic mort………….a dormir…………a l’hotel Cochambre.
A l’ endemà em desperto d’un salt, dutxeta, cafè amb llet i cap a la moto.
M’espera la concentració més gran del Sud d’Europa.
Però primer passo per Ayamonte l’últim poble abans de creuar la frontera per tal de comprar un altra càmera de fotos.
Aquest fet em demora una hora ben bona, però, que hi farem?
Fotos de la desembocadura del Guadiana fent frontera amb Portugal amb “El Puente Internacional” al fons. Pont que acte seguit vaig a creuar per poder arribar a Portugal.
Es un pont amb els carrils estrets i em reb amb un fort vent que fa que els seus 666m de llargada em semblin el doble.
Ja estic a Portugal, ara nomes em separen 65km per la avorrida autopista “Via Infante de Sagres”.
La temperatura és bona i la ciutat de Faro acull amb un espectacular cartell de Benvinguda.
Busco l’entrada de la concentració, cosa que no em costa res ja que esta molt ben indicat
Ja estic a l’entrada , estic molt content, ho he aconseguit ¡........!!Una mes!!!
Vaig directe al lloc d’inscripció pago els 40€ de l’ala i a buscar la moto per poder entrar al recinte d’ acampada.
L’organització és molt estricta amb el tema del inscrits i hi ha un paio que s’assegura que et posis la polsera que et dona accés al recinte.
Recinte, al qual abans d’arribar has de passar 3 controls on és obligatori ensenyar la polsera.
 |
Un altre control
Busco un lloc on plantar la tenda i en trobo un al costat d’un camí a sota d’un arbre per que faci ombra.
Encara no hi ha gaire gent.
Després de plantar la tenda em dedico a donar un tomb per la zona d’acampada per tal de reconèixer el terreny.
Primer de tot em trobo l’escenari. impressionant !!
I una carpa GEGANT !!!
Al costat de la carpa fan una exhibició de Free Style.
També hi ha el bar dos putos (la guarderia).
El tancat on fan el Bike show.
Amb alguna mostra
Ens trobem l’oasi.
Una carpa amb un llac artificial.
Per fora també hi ha motos curioses.
 |
Aquesta Goldwing te dues rodes auxiliars |
Després arribo fins la zona de les dutxes
 |
| Cada cop que pasaba pel costat de les dutxes em remullaba, Feia molta calor!!! |
Acte seguit me’n vaig cap a la zona dels stands.
On em trobo el bar dels Hells Angels
Una de les moltes barres de Sagres
En algunes zones hi ha montat un sistema d’aigua pulveritzada que ajuda a refrescar l’ambient
Els de seguretat van de tres en tres en un quad
 |
| Foto feta amb el mobíl |
Jo també hi era
Desprès de donar el tomet i havent dinat, veient que fa molta calor, agafo la moto i em dirigeixo cap la platja per tal de poder dormir una mica a la fresqueta d’alguna ombra.
Per la zona de Portimao baixo cap a la platja.
Em llogo una gandula i un para-sol per 4€ i em poso a llegir "Les veus del Pamano"
Un llibre que m'agrada l'historia que conta, però que se m'està fent pessat per la forma que l'explica.
Desseguida m'agafa son i tanco el ulls..
La veritat és que s’està de conya......
Un cop em desperto un parell d’hores mes tard, utilitzo uns dutxes que hi ha de pagament a 1€ dos minuts em vesteixo de moto i cap al Cabo San Vicente, vull veure la posta de sol a sobre el mar.
Falten uns 6 km per arribar al far i el cel s’ha posat tot negre con si anés a ploure, els núvols van molt ràpid i bufa un fort vent .
Quasi no hi ha arbres, nomes plantes baixes que lluiten contra el vent.
Sembla que el mon s’hagi d’acabar, no m’estranya que els antics es pensessin que després del mar ni hi havia res més.
Amb aquest temps és impossible veure res, però miraculosament el cel s’obre i queda un capvespre radiant.
Un cop a casa a internet he vist que es freqüent aquest “mal temps”.
Hi ha molta gent veient la posta de sol, realment és espectacular.
Torno cap a la concentració, hi ha moltíssima gent, molt ambient, he d’ aparcar la moto a uns 50 metres de la meva tenda, per la quantitat de motos que hi ha per tot arreu.
Sopo una mica i truco a la gent de Mototurisme Catalunya, per veure si per fi ens coneixem.
No va haver gaire problema per trobar-nos , em va presentar a la gent del seu grup, vam fer un parell de beures i vam, parlar com no pot ser d’una altra forma, de motos i de viatges en moto. L’ambient és impressionant, està a tope de gent, gent amb moltes ganes de festa.
Però jo he d’ anar a dormir, tot i que la temptació de quedar-me al següent concert és molt forta, però l’ endemà he de matinar.
Es el que té no disposar de més dies.
Vaig cap a la tenda sense son, em poso els taps a les orelles i a dormir, no sento res en tota la nit.
Al dia següent, quan em llevo, encara hi ha gent que segueix de festa.
Em dono pressa, vull estar fora del recinte abans de que hi hagi més gent, però primer m’aturo davant les dutxes per fer una foto, estan a vessar de gent. Em fa gràcia.
Busco la sortida..... a l’ MP3 sona Highway to Hell dels magnífics AC/DC.
Bona cançó per deixar aquesta impressionant concentració.
Busco la A-22 i desprès la A-2, no hi ha pèrdua, tot cap a Lisboa.
Fa bona temperatura i no hi ha quasi vehicles tot i ser dissabte al matí, pujo la velocitat segueixen sonat els AC/DC ....
Thunderstruck
Hell's Bells
TNT
Etc....
Aquest coll em matarà, però em sento be.....
Al cap de dues hores escasses ja veig senyals del Ponte 25 de Abril, apago l’MP3 i em dirigeixo cap a la guixeta per tal de pagar el peatge per poder creuar el pont, no es pot pagar amb VISA només amb efectiu, no recordo el preu.
El pont té un carril que és de reixes, amb això vull dir que no és d’asfalt
Aquest pont està construit per la mateixa empressa que va fer el de San Francisco, als EE UU.
Després vaig a fer de turista, la Torre de Belem.
Patrimoni de la Humanitat, torre de Defensa d'entrada al riu i antic centre de recaudació d'impostos per poder passar a la ciutat. Avanç estaba ubicada al mitg del riu, ara està al marge dret.
Després cap al circuit d’Estoril
Amb la seva plaça a Ayrton Senna
Ja tinc ganes D’arribar a la penúltima de les fites que m’havia marcat en aquest viatge.
El cabo da Roca…………..La fi d’Europa.
Faig 4 fotos compartint escenari amb una excursió de jubilats.
Ja nomes em queda atravessar el Ponte Vasco de Gama amb els seus 17,2km.
Un cop passat el pont , paro en una benzinera, per tal de descansar un mica, fa molta calor.
Just en aquest punt es on comença la tornada.
Hem fa mandra.
Faig una cerveseta a la terrassa de l’area de servei i analitzo la situació.
A veure- Tinc un dia i mitg i uns 1200km fins arribar a casa.
La moto s’esta portant.
El pilot……………el pilot fa el que pot.....
Agafo l’autopista A-6/IP-7 per tal de no complicar-me la vida a l’hora de sortir de la capital.
Torno a posar en marxa l’MP3 amb Els Amics de les Arts i el seu Bed and Breakfast
Al cap d’una hora ja estic a Evora, més que fart de l’autopasta, decideixo anar per la N-18 que després es torna en la N-4.
 |
| aqüeducte d'Evora |
Molt millor anar per la Nacional, no hi ha quasi cotxes, rodo molt tranquil i el paisatge ha millorat, bé, no és que hagi millorat, sinó que ara jo en formo part, no només el veig passar des de l’autopista.
 |
| Vaig sol per la carretera |
Creuo la frontera, ja sóc a les Espanyes un cop passat Badajoz , direcció a Caceres per la EX-100.
Ja comença a ser hora de buscar lloc per passar la nit, arribo fins a La Puebla de Obando i després de seguir els consells de la gent del poble em quedo a dormir a l’hotel Hermanos Mendez http://www.hermanosmendez.com/principal.htm Totalment recomanable.
Un cop dutxat, baixo al bar per tal de fer unes canyes, amb la seva tapa corresponent (gran invent) i repassar la ruta de l’endemà.
Estic mort, sopo alguna cosa ràpidament, i a descansar , que dema serà un llarg dia.
